Als supremacistes lingüístics els sorprèn que els facis veure l’arrel racista del seu pensament.
Ho he intentat mostrar en diverses ocasions, com ara
No és que no admetin que proposen una discriminació, sinó que la veuen com la cosa més natural del món. Amb la mateix naturalitat que els esclavistes creien que el millor per als esclaus era l’esclavitud…
Per exemple, l’aiatol·là del genocidi lingüístic, Fernando Savater feia (La Vanguardia, 2010) aquesta afirmació impregnada de maldat ingènua:
Atenció: ¡Tienes derecho a ser monolingüe en castellano! (negreta meva)
I per què dic que és racista la frase de Savater? M’agradaria haver-hi estat i haver-li preguntat si els catalans tenim dret a ser monolingües en català. La seva cara d’estupefacció hauria estat la mateixa que posaven els esclavistes davant l’abolició (vegeu conversa fictícia al final).
Ell no ho sap, que és racista, però l’ONU sí que ho sap. Per a les Nacions Unides, qualsevol discriminació en base a l’article dos de la Declaració Universal de Drets Humans és discriminació racista:
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Això vol dir que el sexisme és una forma de racisme, com ho és la islamofòbia o l’antisemitisme (una àrab musulmana podia ser objecte de tres formes de racisme al mateix temps). Per a consolidar aquest punt de vista, l’ONU ha creat un nou terme que eviti confusions entre el racisme en general i la discriminació racista per motius específicament de raça, que és discriminació racial. Vegeu la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, del 1969.
En síntesi, quan algú es creu superior a un altre pel fet de parlar una llengua diferent, és racista. Quan algú s’atorga un dret com a parlant d’una llengua i nega aquest mateix dret a una altra persona pel fet que és parlant d’una altra llengua, és un racista.
No hauria de ser cap sorpresa per als espanyols que els catalans no vulguem formar part d’un estat que té una constitució racista, que ens discrimina en el seu tercer article, i no ho fa abans perquè la indisoluble unidad era més important encara.
(versió provisional del dia 15-8-2016)
Conversa fictícia però versemblant:
Versió lingüística:
(Aquest apunt neix d’una ofensiva ferotge de trolls annexionistes)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!