Pler de llengües

Reflexions sobre el gaudi del multilingüisme, pensant en la nostra República

15 de gener de 2017
0 comentaris

Antisistema

Avui vull comentar com trobo de tendenciós i maniqueu que La Vanguardia empri com a sinònims anticapitalista i antisistema. Cal tenir en compte que, si imposes la teva terminologia a l’adversari, ja tens mitja batalla guanyada. És el poder demiúrgic de les paraules.

El poder demiúrgic de denominar ja el trobem al llibre de la Gènesi

Déu digué:
—Que existeixi la llum.
I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.

Un profeta més recent podria ser  Josep Ramoneda

La socialdemocràcia ha perdut el control del llenguatge. I, en política, qui marca el sentit de les paraules guanya.

I un altre de més jove és Pere Cardús:

Evidentment que els noms són importants. Posar nom és una de les formes de poder més dissimulades i, per tant, més rotundes i transformadores que hi ha.

Un cas clamorós de manipulació denominativa és el diari El País, que denomina(va) separatistes els que volen reunificar Irlanda.

Per a La Vanguàrdia del dijous 12-1-2017, la CUP = antisistema = anticapitalista (la mateixa notícia a l’Ara, CUP = anticapitalista).

LaVa20170112antisistemaGuixat

Hi ha gent com jo, que creu que els autèntics antisistema són els capitalistes, especialment els anarcons, que ens volen sotmesos a la deessa Propietat Privada, talment com els de l’Estat Islàmics ens voldrien sotmesos a la Xaria.

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!