Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Vull ser jurat (i les similituds amb la màfia siciliana)

Acabe de tornar d’uns dies voltant per Madrit i València i no he trobat ni un forat per escriure al bloc… tot i la de coses que em venien al cap!

Per resumir: sempre he pensat que això del jurat popular no acaba d’estar del tot clar, que és una responsabilitat molt gran per persones que no saben de lleis i que tant de bo que no em toque mai. Eps! Ara m’ha canviat del tot la idea, ves per on. Si la tria és entre uns jutges conservadors i ciutadans que s’han de regir pel seu sentit comú, benvinguda siga la democràcia també als jutjats. I si és per valorar si gairebé un milió d’euros en regals de luxe (i això és només el que s’ha trobat) és equivalent a unes anxovetes, crec que em faria més il·lusió que em tocara ser jurat que que em tocara la grossa de nadal.

I tot això ho pensava mentre, trens amunt i avall, m’he llegit en un no res l’últim d’Andrea Camilleri, que sota el títol de ‘No sabeu pas’ fa un repàs al funcionament de la màfia siciliana abans de la captura del capo Provenzano. I jo que no podia deixar de fer similituds -salvant les distàncies òbvies- entre aquells i els del govern valencià: les connexions amb l’esglèsia, el comboi amb empresaris i alguns jutges, el sentiment de superioritat respecte de la resta de mortals… i la passió per la roba d’home ben tallada!

(En qualsevol cas, Camilleri torna a ser molt recomanable. Com sempre.)



  1. ¿Por “ciutadans que s’han de regir pel seu sentit comú” te refieres a nosaltres, els valencians? Has vuelto optimista de tu viajecillo, ¿eh?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent