Ventdelplà: guionistes indocumentats
Anit no podia creure-m’ho. Jo em pensava que com en altres ocasions (pastilles del Martí, fetge del Rafa…), el fet que un personatge de la sèrie tinga leucèmia s’aprofitaria per ‘fer campanya’, si més no una miqueta, sobre la complexitat de la curació i fins i tot per explicar com fer-se donant del moll de l’os.
Però no. I no només això, sinó que tal i com ho pinten, una leucèmia és gairebé com un mal de queixals, però que et fa perdre el cabell. Per començar: fa dues setmanes que es va saber el diagnòstic, i de sobte ja tenen clar que la quimioteràpia no ha funcionat, i a més han fet una biòpsia, vés a saber de què. No senyor, aquest procés dura uns quants mesos, mentre es veu si el tractament amb medicaments funciona o no.
Com que no els ha funcionat, al personatge li fan un trasplantament de moll de l’os "demà mateix". Mare-de-deu-senyor. Ara resulta que ja tenen donant i tot. Trobar-ne no és tan fàcil, hi ha molts pocs donants al món i la
probabilitat de què siguen compatibles és molt baixa. Se’n troben, clar
que sí, en la majoria dels casos, però no de hui per demà.
A més, per al trasplantament cal una ‘adequació’ (quimioteràpia molt forta) d’uns quants dies, que s’administra en una cambra d’aïllament, d’uns cinc metres quadrats i sense finestres (per evitar l’entrada de bacteris), no en una habitació de luxe com la que trauen a la sèrie, i on normalment cal estar-hi tot el mes de recuperació. Les visites no poden entrar tal i com venen del carrer i fer petons al malalt tan tranquil·lament. Depèn del dia, necessitaran mascareta i desinfecció de les mans. En alguns moments, ni tan sols podran entrar.
Una altra barbaritat: fa l’efecte que el mes de recuperació a l’hospital l’ha passat el malalt pràcticament a soles. En realitat, solen necessitar ajuda continuada, i són uns dies llargs i dolorosos. I en eixir de l’hospital, han de portar una mascareta bastant aparatosa per filtrar bé l’aire i evitar qualsevol infecció, que en l’estat immunodeprimit en què es troben, podria ser molt perillosa.
No dic que a Ventdelplà calguera entrar en els detalls de nàusees i malestars, però d’això a fer veure que gairebé no és res i aprofitar-ho només per reconciliar dos personatges de la sèrie, hi havia moltes altres opcions.
Quina decepció.