Varsòvia i la globalització
Diumenge, tot i estar al voltant dels zero graus, vaig fer una llarga passejada per la part més cèntrica i comercial de Varsòvia. La idea era poder fer un tast de la ciutat i dinar en algun lloc amb bona pinta.
Sobre el tast: una decepció constant. No vaig veure cap botiga o establiment amb cert sabor local, tret d’alguna pastisseria de les de llepar-se els colzes. Gairebé tot estava tancat perquè, a més de diumenge, era el dia de la independència (celebren la reconstitució com a país que va tenir lloc en acabar la primera guerra mundial). I, per llei, els dies de festa nacional, han de tancar.
Però des dels aparadors ja em feia una idea. Zara, H&M, C&A, Springfield, McDonald’s… No sabia si era a Varsòvia o a Diagonal Mar. I fins a uns límits exagerats. Cap de les botigues del centre comercial més important és de marca local, o ni tan sols té un nom propi.
Dinar va ser una odissea. Perquè els restaurants polonesos també tanquen els dies de festa nacional. Ja arribant al cinema on es feia el festival, i amb les orelles i el nas congelats, només tenia dues opcions: un Kentucky Fried Chicken i un restaurant japonés. Vaig optar per la sopa miso i el sushi, però no deixava de sentir-me estranya: què collons faig menjant això ací?
Més tard, prenent una cervesa (aquesta sí, local), amb joves d’allà, cultes, universitaris i políglotes, em vaig esgarrifar en sentir que ‘estan molt contents amb la globalització’, que ‘no tenen cap interés en mantenir els valors locals’ perquè ‘afortunadament el localisme de Polònia va acabar fa vint anys, amb el comunisme, i ara volem ser part del món’. Això, plens de piercings i tatoos, que es veu que també és part de la globalització.
I ho diuen convençuts de què local i global són termes incompatibles. I que aquest és el camí que cal seguir. Anem bé.
Primer que res, dir-te que estava esperant aquesta entrada. No ha sigut molt extensa, però ja has explicat alguna cosa d’allà que realment m’interessa: això sobre que els joves estan contents amb la globalització.
La seua situació no és la nostra, i la percepció d’allò que és la globalització probablement tampoc serà igual que no ho és per a nosaltres: sobretot quan per a ells la globalització ha suposat tindre tot allò que sempre havien vist per televisió i que el comunisme, o millor dit, els gilipolles aprofitats que van tancar el país, els van prohibir durant molt de temps.
Llavors, a ells no els importa perdre la seua llengua?, prefereixen assimilar una de nova?.
Jo crec que nosaltres estem més endavant de la seua posició, ja sabem què és disposar de tot allò que la globalització ens dóna, les coses bones i les dolentes i, tot i que s’ha d’acceptar que la globalització és inevitable, no hem d’acceptar que la globalització siga una destrucció dels nostres trets culturals. I ací he d’acceptar que, tot i que no sóc independentista, que un Estat Propi és la millor garantia per defensar-los.
També cal tenir en compte que la Globalització no és realment Globalització, sinó Americanització. Ells no estan acceptant globalitzar-se, estan acceptant americanitzar-se. En aquest punt em fa gràcia una obra (d’art) que vam vore una vegada a Xàbia:
"Visiti els Estats Units abans que els Estats Units el visitin a vostè"
Crec que s’ha d’acceptar la globalització, però no l’americanització. Globalització no significa que tots som iguals, almenys això és el que jo pense. Al contrari, som diferents (ni millors ni pitjors) i hem de continuar així. Per acabar, com deia Unamuno:
La sang del meu esperit és la meua llengua.
Clar que ell ho deia en castellà.
Salut!
¿Cosmopolita? No señor, cosmopaleto. Ho sent però la parida em va sortir en una conversa en espanyol, i ho sent perquè, ara que ho pense, en català està fotut per adaptar-ho: cosmopallussos? Qui sap.
Per cert, em pregunte, a Polònia, ¿s`entén com un aspecte més de la goblalització l’influència de la secta amb seu central a Roma, que ben que n’es una multinacional? ¿O és que el catolicisme a Polònia no és un valor local?
Em sap greu que l’Alcoià haja hagut de pagar el pato… És un dels pocs partits en què no volia que guanyara el Barça… Què hi farem?
Farà uns tres o quatre anys vaig anar a passar un cap de setmana llarg a Lisboa. Un cop travessada la Porta de la Ciutat em vaig veure submergida en un altre Portal de l’Àngel, amb la seva Portaferrissa i el seu carrer Pelai.
Zara’s, H&M, Pull & Bear, etc. calcats! Així que tret dels McDonald’s i Burger King’s no crec tant en això de la globalització-americanització. La Xina i l’Europa de l’Est tenen ànsies de viure el model europeu actual. Crec que Europa és, ara per ara, més responsable del concepte de la globalització que els americans, tot i ser ells els instigadors, en el seu moment.
Quan estava a Varsòvia el que més em va cridar l’atenció en un principi va ser alguna cosa semblant a la que expliques: els estudiants progressistes eren de dretes -de superdretes! Com diu una amiga meua polonesa que té molt de trellat, les dretes d’ací són més d’esquerres que els esquerres d’allà-. De fet, me’n van presentar un, d’estudiant, que era "comunista" segons ells: primer me’l presentaren i després, en veu baixa, com qui té alguna cosa molt roïn, em digueren en veu baixa:- Amb compte, aquest és comunista!
Vaig riure dient:- Procuraré que no se m’encomane.
Però crec que no van pillar la broma.