Apòstata desficiosa

Ja he tornat de Varsòvia, i amb bon sabor de boca. He conegut gent interessant, he vist més pel·lícules en tres dies que en un mes, i m’han concedit el premi a millor documental!

Finalment, i en contra del pronòstic del temps, no ha nevat. Bé, sí, anit, però molt poquet, perfecte per passejar entre les volves, que no arribaven a quallar. Però he descobert que, tot i la grisor que predomina a la ciutat, Varsòvia és blanca d’una altra manera.

Feia anys que no passava tantes hores envoltada només de gent blanca, d’això que se’n diu ‘caucàsics’. Pell clara, ulls clars, constitució física semblant (gairebé no hi ha obesos a Varsòvia). Ni un subsaharià, ni un magribí, ni un caribeny, ni un asiàtic. Hi ha immigració, sí, però d’Ucraïna i Lituània, que físicament, per a mi, no es pot reconèixer. I si em refie del número de restaurants xinesos que hi ha, també deu haver població d’aquest país, però pels carrers no es veu.

I es fa estrany.