Apòstata desficiosa

Feia temps que no anava a donar sang, perquè entre unes coses i altres i alguna visita al dentista (que t’impossibilita durant unes setmanes de ser donant, segons sembla), no trobava el moment.

Hui hi he tornat, al banc de sang del preciós hospital de Sant Pau. I, com sempre, a pesar del pànic que em fa l’agulla i de pensar que em desamaiaré en qualsevol moment, al final em proporciona una sensació de satisfacció, de saber que estic ajudant algú altre.

I, també com sempre, em sorprenen amb un regalet – sempre em pilla d’imprevist, se m’oblida que me’n donaran un. En altres ocasions m’han donat llavoretes per plantar, un CD de rock català o una samarreta. I hui, unes xancles!!! Xulíssimes. De les de sola blaneta, de color gris claret i comodíssimes.

Per descomptat que això no ha de ser la motivació per donar sang, però potser ajuda a què us acabeu de decidir… Va, que no costa res! I hi ha gent esperant-ho.