El diari El País té hui un reportatge sobre la gent de la meua edat, ‘La generación ‘peter pan’ está hipotecada’.
I parla de com n’estem d’hipotecats, de què som la primera generació que guanyem menys que els nostres pares, que si parim poc i tard, que si això, que si allò altre…
I quasi al final, i encara m’estic recuperant de l’estat de shock, afegeixen: “Los términos juventud y juvenil se han estirado e incluyen a personas de 34 años que son y se sienten jóvenes”.
A dos mesos i mig de cumplir-los, què em volen dir amb això? Que ja no hauria de pensar-me com a jove??? Que se m’està passant l’arròs??? Que arribarà el dia en què seré d’això que en diuen ‘mediana edad’???
Sabeu que els/us dic? Que ni pensar-ho!
Esperem que arribarà aquest dia, no? sinó malament rai! I ho dic perquè jo també estic a dos mesos i mig dels 34…
(De tota manera, el reportatge és una col·lecció de despropòsits…)
També a Febrer faig 34, i com pasa sempre es tracte de gereralitzar, moltes coses no son certes. Tinc parella, fill de 2 anyets i hipoteca suportable peró no pense que tot açó haja sigut per la influència d´una societat que ens oprimeix i ens dirigueix sino per decisions personal que a vegades son acertades o altres no, com tot en la vida.
Pense que tots els que tracten di facar-mos a tots una etiqueta, realment no solen acertar mai
Com ejemple: Tots el dijous, els amics de tota la vida (16) fem un sopar, amb extraccion socials diferents (som de poble), estudis diferents i feines diferents es parla de tot tipo de temes. La unica cosa que coincidim en l´edat som del 75-76. De l´article que comentes sols veig alguns parametres que podrien ser aplicats a alguns pero molt pocs o cap a tots
Penso que la gent no es va fent gran… sinó que va deixant de ser petita.