Tot és proposar-ho: enguany menjaré mona
Com que no he trobat mones de les meues per ací dalt (no he mirat el Mercadona, que potser en tenia), he decidit passar a l’acció. Afortunadament, ma mare va prendre nota fa uns anys de la recepta. La meua àvia ja no se’n recorda bé de les mesures, però he parlat amb ella de totes formes perquè em donara un parell de consells, i perquè sabia que li faria il·lusió.
Així que per primera vegada a la vida m’he posat a pastar, i això de la foto n’és el resultat. No és ben bé com les de forn de poble, però per ser la primera no està malament del tot. I de sabor, boníssima, que ja l’he tastada.
Per si algú té interés, ací teniu els ingredients per fer la massa (això per unes sis mones):
3 ous
2 o 3 creïlles (patates, per als del nord)
un got xicotet d’oli
un got i mig d’aigua
250 grams de sucre
un quilo de farina
ralladura de llima (llimona)
uns 80 grams de llevadura de barreta (compreu-la a un forn si podeu)
Heu de bullir les creïlles, pelades, i després xafar-les, i mesclar-ho amb la resta d’ingredients, una bona estona fins que està tot ben lligat. Ho deixeu reposar una horeta, tapat amb un drap net.
Després ho torneu a pastar una miqueta i dividiu la massa segons la mida que vulgueu per les mones. Poseu els ous damunt, i els creueu amb dos tires de la mateixa pasta. Amb un pinzell o amb cotó-en-pèl, pinteu les mones amb una miqueta d’ou, i poseu sucre per damunt.
Al forn mitja horeta, i ja teniu les mones!
Em fa gràcia el teu parlar d’ací dalt i d’ací baix. I els que som del mig o de la vora, qué? és broma. Anem per feina, d’aquestes mones que ennyores no sé on es poden trobar a Barcelona, però per encàrrec de uns dies avans es poden trobar que jo conegui "al mig" comarques de la Ribera d’Ebre, Terralta i Priorat, o a "la vora" comarques del Baix Cinca i Matarranya, d’on soc originari. Amb alguna variant com que no porten pataca i excepte les de un o dos ous durs les altres amb més ous fixats amb la creueta de pasta tenen forma de rodona amb un bon forat al mig, avans que les cadenes comercials introduïssin les mones "barcelonines" totes eren aixina; per altra banda l’ou es trenca fent el senyal de la creu i la frase que dius "ací em…", però cadascú s’ho trenca a la seva front, segurament que els "d’allà baix" ho feu millor a la front de la parella…Ah! la que has fet té molt bon aspecte i quasi m’arriba la mateixa oloreta dolça de les que em donaven els padrins. Bon profit i bona Pasqua!!.