Torró de veritat!
Vinc ara de Xixona, de comprar un bon assortiment de torrons artesans, dels que s’elaboren amb molta cura i amb els millors ingredients. És un luxe que es paga, si ho comparem amb els productes industrials que ofereixen als supermercats, però m’heu de creure: val la pena, i molt! És una altra dimenció del concepte torró!
En tenien, clar, del blanet i del dur (els que la gent diu ‘Xixona’ i ‘Alacant’), però enguany he decidit tastar altres coses i no comprar-ne d’aquests. En tinc ‘a la pedra’ (més blanet que el ‘blanet’, va en caixa de fusta i es menja amb cullereta, com qui diu), de neu (més dur que el blanet, i amb molta més ratlladura de llima), de xocolata i de rovell d’ou.
Tranquils, que no me’ls pense menjar tots jo sola! La majoria són per regalar, que sé que és un obsequi que s’agraeix. O això em sembla per la cara que han posat les persones afortunades en altres ocasions…
tu i theoreia, amb el torró a la pedra que es menja amb cullereta. Són extraordinaris els torrons d’Alacant. Quina sort que en teniu de poder-vos assortir directament. Desgraciadament, la persona que em proporcionava delicatessen com la garrofeta, la botifarra de ceba, torrons, etc. es va morir. I l’enyor molt per Nadal, i no tan sols per l’egoïsme dels torrons.
Jo sempre he comprat en Primitiu Rovira (ara, a més, te’ls envien per correu si not’hi pots acostar. On els compres tu?