Terrorisme ortogràfic, segona part: tornem amb el ‘recomEnat’
(Atenció lectors habituals i esporàdics d’aquest bloc: com que la vida continua, i s’ha de fer el que a una li agrada, ha tornat l’apòstata desficiosa-indignada-torracollons, si no en tot el seu esplendor, en el millor possible en aquests moments. I per començar ací va aquest apunt).
Fa uns mesos explicava en aquest apunt la meua estupefacció en trobar-me la paraula ‘recomenat’ a un cartell de l’Eixample. Hui el desconcert és encara més gran en tornar a veure-la, ara en versió masculina plural, a la web de mobilitat sostenible de la Generalitat de Catalunya.
Si hi entreu veureu, a la columna de la dreta, que tenen un apartat d’enllaços ‘recomEnats’. A què es dediquen els centenars de correctors-funcionaris que cobren dels nostres impostos? Ni tan sols són capaços de fer servir un corrector informàtic? O es que algú ha canviat català per ‘montillès’ com a llengua oficial i jo no me n’he assabentat?
Avui coincidim de tema. Però el teu és més greu perquè s’ha perpetrat amb l’erari públic.
Hi ha molts funcionaris que cobren dels vostres impostos. Potser alguns fins i tot hauran estat bons treballadors. Pero de correctors no crec que n’hi hagi gaires (en tot cas, algun "filoleg" d’aquests que es dediquen a fer precioses elucubracions sobre "el futur de la llengua" o "el catala que ara es parla", que no han apres mai ni les beceroles de la gramatica): els bons correctors es van acabar ara fa vint anys, posant la desaparicio del senyor Fortuny com a data simbolica de la fi dels professionals formats als temps anteriors a la desfeta.