S’acaba la campanya… i creix l’esperança
No les tinc totes, però ara em sembla més probable que el PP perda la majoria absoluta que quan va començar la campanya.
Em diuen, fonts en qui confie, que dins de Canal 9 hi molt de nerviosisme. Això és bona senyal. Vol dir que no tenen tan clar com altres voltes que ja està la cosa guanyada.
Els regals de Rita són tan bèsties que sembla també que hi ha una mica de desesperació. Ara regala un joc de l’oca on les caselles on avances tenen el logo del PP i les que fan tornar enrere el del PSOE, i a més duen noms com ‘derogació del trasvasament de l’Ebre’ o ‘l’AVE arriba tard’. La casella més bèstia és la de tornar al principi de tot: ‘de Juana Chaos torna a casa’. Sona a desesperació o no?
I Alperi, l’alcalde i alcaldable pepero d’Alacant, va oferir ahir al PSOE fer un pacte, si s’escau, ‘per frenar els comunistes’.
Fa bona pinta. Però continue sense tindre-les totes. I ara no podem fer més que esperar a diumenge. Tic tac, tic tac. Quins nervis.
L’esperança és potser el primer que cal perdre.
Millor no mos fem il·lusions… votem a qui s’ha de votar i ja vorem.
Tot i així, m’és impossible no tindre una mica d’esperança en el canvi i la il·lusió que això em dóna. El que em passa és que si no guanyem… puf. Guanyarem mai?
Sort des del nord. A veure si foten el camp
Ahir a la nit ens creuàrem amb Pepinho per Ciutat Vella. Qui vulga, que entenga.