Apòstata desficiosa

Estic cinèfila. Més que mai. Tant que ahir, en agafar el diari per mirar quines pel·lis feien a l’Icària (el que em va més bé dels de versió original: el doblatge el deixe per a la tele i si no hi ha més remei), vaig descobrir que pràcticament les havia vistes totes.

I al final vaig veure ‘Revolutionary Road’, on la Winslet torna a estar molt bé. Però més que l’actuació, a mi el que va colpir va ser el personatge: la dona farta de la vida que porta, ideal als ulls dels altres, però buida de contingut als seus propis ulls.

I això ve a sumar-se al rum-rum general que tinc pel cap des de fa mesos, que va i ve però que ara està potent, de replantejar-me què vull fer, cap on tirar i com aconseguir-ho. I en això estem, rumia que rumiaràs… i sense trobar una eixida clara…