Renau fa cent anys, i les autoritats valencianes callen
Els governs valencians (municipal, diputació, generalitat), tant com els hi agraden les festes i celebracions, no han dit ni mu del centenari del naixement de Josep Renau, un dels més bons artistes valencians, i dels que més amaguen.
Renau va nàixer el 1907 i va ser pintor, fotògraf i muralista. I el que millor feia eren els cartells de propaganda política i els de pel·lícules de cinema, i els foto-muntatges. Durant la guerra, va ser director de Belles Arts en el govern de la república, i amb aquest càrrec va traslladar obres del museu del Prado per amagar-les a les torres de Serrans, i després a Suïssa, i protegir-les de les bombes nacionals, i li va encarregar a Picasso que pintara el Gernika. Després va viure a Mèxic i a Berlín oriental, i no va voler tornar a casa tot i l’amnistia de 1976.
El seu fons documental el té l’IVAM, però no us mateu buscant-hi referències a la web, perquè només inclouen tres llibres que van publicar fa uns anys. Si n’hi han homenatges i retrospectives serà per la ‘comissió ciutadana centenari Renau’, que ja ha començat a fer alguna cosa i que prepara una exposició en què participaran una cinquantena d’artistes per al mes de setembre, si algun organisme públic els deixa un museu on fer-la (si no, supose que acabarà al centre Octubre).
Mentrestant, per si voleu fer un tast de les obres de Renau, en trobareu ací, ací, ací, ací i ací. I encara trobareu més enllaços ací.
Per cert, la imatge d’ací dalt és la que Renau va fer en homenatge a l’Ovidi. (L’Ovidi li va dedicar una cançó a Renau, podeu llegir la lletra).
Al poble de Montserrat li han posat el seu nom a un carrer, i van fer a temps arrere, a finals d’abril, una exposició. Juntament amb el d’ell, van dedicar uns carrers a l’Ovidi i a Paco Muñoz.