Publicat el 12 de maig de 2008
Quin misteri (intriga a Cardedeu)
Això que veieu a la foto és una caixa com ara d’aquelles de la llum, que deu fer uns bons cinquanta centímetres d’alt, i que es troba a l’estació de tren de Cardedeu.
Però per què posa el que posa? Qui ho ha escrit? I que deu tindre dins?
Dieu-me dotora, però el tema em té ben intrigada…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Suposo que vol dir el plural de “calce o calzo” que son unes peces metàliques o de fusta en forma de falca, que es com es diu en Català, per inmovilitzar els trens, en aquest cas, si estan sense frens, o per assegurar que no es moguin.
De totes maneres, sorprèn veure-ho escrit així, i no m’estranyaria que algun cremat ho obri per endur-se el contingut.
a l’estació de Vilafranca també hi és, i tampoc he sabut mai què hi ha dins.
Avui sí que estàs vascoseta… Quant tingues dubtes, mira’t el diccionari de l’institut d’estudis catalans (posa “diec” a la barra del firefox i aniràs directament).
Definició: En constr., baixant amb dues derivacions simètriques.
Pa ser correctes:
1 1 f. [LC] [ED] Mitja . Fer calça.
1 2 [LC] donar calça d’arena a algú Donar-li un cop amb una mitja plena d’arena.
2 1 f. pl. [LC] [ED] Pantaló . Caure-li a algú les calces. Posar-se, treure’s, les calces.
2 2 [LC] anar de calces Defecar 2 .
2 3 [LC] ésser un calces Ésser un home dominat per la muller.
2 4 [LC] portar les calces La dona, dominar el marit.
2 5 [LC] posar-se les calces d’algú Fer-li fer el que volem.
3 f. pl. [ED] Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament des de la cintura fins als engonals.
4 f. [LC] [AGF] Part més alta del suro que es deixa a l’arbre en pelar-lo. Deixar calces.
5 f. pl. [AQ] En constr., baixant amb dues derivacions simètriques.
6 f. [HIG] En
heràld., peça limitada per dues diagonals que surten dels angles
superiors de l’escut i es troben a la meitat de la vora inferior.
Sobre les misterioses “calces” ferroviàries”, la Teresa Amat va fer un post molt bo al seu antic blog “Les paraules i els dies” que ja no és a la xarxa.. Màrius Serra en fa fer un article per l’Avui. D’això en deu fer uns tres anys. Si els trobo per internet, us els enllaços.