Publicat el 3 de desembre de 2010
Que poc costa…
… fer feliç algú. O, com a mínim, arrencar-li un somriure.
Unes paraules, saber escoltar, preparar un dia inoblidable o enviar una llonganisseta de pasqua per correu certificat.
Tot val. I no és tan complicat.
Ai, si ho férem tots més sovint…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
ja ho dic jo moltes voltes, els paquetes que m’arriben són com abraçades, sovint quan més les necessite (les abraçades i les llonganisses)
gràcies, desfi.
…i que conste que a banda del somriure m’has arrancat dues llagrimetes, bandida.
Regalar-li al company o companya l’animositat i el bon humor. I la serenor d’esperit, passi el que passi.
Bona idea, apòstata!