Quants manifestants caben en un metre quadrat?
Passa sempre que hi ha una manifestació. I a mi no deixa de sorprendre’m la tranquil·litat amb què es diu quanta gent hi havia a algun lloc i com de dispars poden arribar a ser les xifres.
Per exemple, les concentracions de peperos d’ahir. Segons Las Provincias, 25.000 a València. No seré jo qui ho negue, però em sembla a mi que 25.000 persones davant de la delegació del govern de València no hi caben ni amuntonats en format muixeranga.
Busquem altres fonts. El País diu que, segons Rita, n’eren 20.000. I segons el Levante, a València hi havia entre 4.000 i 5.000 persones. Ostres tu, això és cinc vegades menys. Que no és que s’han descomptat al que se’n va anar a comprar-se una aigua mentre passaven llista, que és que de sobte han desaparegut 20.000 persones!
També és curiós el cas de Barcelona. Segons on ho mires, hi havien 400 persones o 3.000. Amb una xifra així algú es podria molestar en agafar una foto aèria i comptar-los un a un per treure’ns de dubtes.
Per a la desfilada feixista d’aquesta vesprada a Madrid, els càlculs ‘cientìfics’, que han mesurat la superfície del recorregut i han pensat que en algun moment pot haver-hi quatre persones per metre quadrat al llarg de tot el traçat, diuen que és materialment impossible arribar al milió de manifestants.
Què us jugueu que ens diran que n’hi han vora tres?
Ni al govern , ni a l’oposici
Jo pense que hi haurà encara algun il·luminat que pujarà dels tres milions fins arribar als tres milions i mig d’ànimes (en pena). Per moure tanta gent, crec que no arriba el nombre d’autobusos ni trens que diuen que han sigut mobilitzats, i molt d’aparcament caldria que hi hagués a Madrid per absorbir els tants cotxes particulars que serien de necessitat per cobrir, què direm, un milió i escaig de manifestants? Té Madrid tant d’aparcament?
A mi, més que no la gent, m’interessa la imaginació de la gent… Ara veurem quines frases tan enginyoses ens mostren per defendre els seus (pocs) conceptes!
Per cert, no et perdes l’acudit de Forges al El País de hui. És es-pec-ta-cu-lar!
No crec que hi hagi tanta diferència entre els duròcrates (perdó, demòcrates). Quan no l’etziven uns, l’etziven els altres; amb major o menor subtilesa. I com deia un amic: naltros, anar fent… anar fent. L’Ovidi en tenia una (o més) cançó ben clara.
En fi, ànims! Que possiblement els 3,5 milions faran curt!