Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 18 d'agost de 2007

Quan ja no saps ni quants anys fas…

No és la primera volta que parle de la meua àvia Lola. Hui era el seu aniversari i per això he fet el que no faig massa sovint: l’he cridada per telèfon.

– Hola, ‘uela’, moltes felicitats.
– Hola bonica. Gràcies. On estàs que sent tan bé?
– A Barcelona.
– Ai, ‘pues’ se sent com si estagueres ací darrere la porta, claret, claret. (Això m’ho diu sempre i indefectiblement amb les mateixes paraules cada volta que parle amb ella, estiga on estiga).
– I quants anys fas?
– Quants anys faig? Ai, espera.

(De fons)
– Pacooooo. Quants anys faig?
– Setanta nou. Un set i un nou.

(De nou al telèfon)
– Setanta-nou en faig. Si és que m’ho ha dit el ‘uelo’ hui moltes voltes però xica, que no n’hi ha manera de recordar-me’n.

Ni d’això ni de moltes altres coses se’n recorda ja.
Sembla qua això és part d’anar fent-se vell. I a mi em fa molta peneta.
I, realment, li desitge moltes felicitats, se’n recorde després o no.



Respon a D Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent