Apòstata desficiosa

Quan estrene casa, a més de trobar-me bé quan estic sola, sempre em preocupa una miqueta saber com em trobaré quan tinga visita, quan altres persones ocupen el meu espai, quan veja si estan a gust o no, i si jo estic a gust o no.

Aquests dies ha estat la prova de foc, amb la primera visita de diverses persones alhora, amb el llit de convidats preparat, tovalloles netes per tothom, esperar torn per entrar al bany, repartir-se les tasques a la cuina i riure a tot hora.

I he de dir que estic encantada. Potser també perquè les primeres convidades són de molt bona pasta. Però sobretot és una sensació interna. I molt molt bona. Encara que l’habitació on estic ara mateix s’assemble molt a això de la foto.