Això diuen a un article del Levante arran la publicació de ‘Sortir de l’armari lingüístic’, un recull de consells que han fet uns psicòlegs per rebaixar la tensió que causa parlar en valencià en un entorn castellanoparlant.
I expliquen, per exemple, com reaccionar amb calma quan et diguen ‘radical’ o ‘maleducat/da’ per voler seguir parlant en valencià quan et contesten en castellà. De qualsevol cosa fan un llibre, em sembla a mi. Perquè això ja ho hem anat aprenent -assaig i error, que no falla mai- al llarg dels anys.
Per cert, l’article del Levante és en castellà, clar.
Tot plegat exemplifica a la perfecció això que tan bé explica el Botifarra:
‘Ma mare m’envia a escola per aprendre valencià,
i ara que ja sé parlar-lo, ningú me’l deixa parlar…”.
M’alegra molt, Apòstata Desficiosa, que ho hages pogut aprendre tot per assaig i error. És un signe d’intel·ligència pràctica i de determinació incansable, que t’honora.