Publicat el 28 de juny de 2007
Orgullosa, jo?
Cada 28 de juny tinc la mateixa sensació contradictòria. Més o menys la mateixa que el dia de la dona. Hi ha qui em felicita i tot, i jo no acabe de veure perquè m’han de felicitar.
Però en el fons és un dia que m’alegra, perquè permet celebrar una llibertat que fa molts pocs anys no podíem ni imaginar, i que a molts indrets (mireu com ho tenen a Polònia) és impensable.
En conclusió: com qualsevol altre dia de l’any, ni me n’amague ni en faig bandera, però una miqueta orgullosa dels que han lluitat pel que tenim sí que em sent. Què carai.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
.-..n’estic, d’orgullosa, dels que han lluitat abans. Encara que no combregui amb la filosofia de les "marxes" o de part de les marxes de l’orgull on destaquen les carrosses, diguem-ne, poc discretes. No m’hi identifico, suposo que com moltes dones, perquè, si t’hi fixes, solen ser de gais i de transsexuals femenins. En fi. La que em va encantar, de marxa, va ser la de l’any que en Zapatero volia aprovar els matrimonis… curiosament, les carrosses no van sortir, i les famílies hi van tenir un paper preponderant.
Té el nòvio al Racó d’Ademús. Els caps de 7mana. Difícil equilibri entre ser numerari de l’Obra i gai encobert, I VICEPRESIDENT DEL CONSELL.
jb.