Nuclears sí, nuclears no
Fa mesos que vaig llegint amb deteniment diferents articles, entrevistes i informes sobre l’energia nuclear (rareta que és una). La llista d’arguments per justificar-la és àmplia i raonada: contamina -de manera directa- molt menys que les tèrmiques; ens agrade o no ja l’estem gastant de fa temps i si ara desapareguera, bona nit cresol, vist el nivell de consum d’energia que fem; no fa augmentar la demanda de combustibles fóssils, etc.
I, en teoria, allò de Txernòbil no té per què tornar a passar, si estan ben fetes les centrals. Però cada volta que agafe l’euromed i afluixa el pas en passar per l’Hospitalet de l’Infant, amb la central a tocar de la finestra com aquell que diu, m’entra un neguit que em dura gairebé fins que creue l’Ebre (a partir d’ara ‘el que quedarà de l’Ebre’).
Que els responsables d’Ascó hagen mentit és encara quasi més greu que el fet que hi hagi hagut una fuita. Bé, no, evidentment. Però a mi, em fa més por. Perquè vol dir no sols que el risc existeix i és evident, sinó que en cas de passar, hi ha qui s’estima més mirar a una altra banda o amagar el cap sota la taula en lloc de donar la cara.
O serà per no haver de reconéixer que si hi ha una fuita, ja ens apanyarem, perquè no tenen plans d’emergència que ho puguen evitar o minimitzar? Serà, en definitiva, per mirar d’evitar que revife el ‘nuclears no’ i que continuem tots aborregats?
P.S.: Fuites nuclears, sí a la MAT, pantans buits, transvasament de l’Ebre… Però seguim, seguim consumint aigua i energia, que si ens replantegem els esquemes generals més d’un perdria diners, i això sí que no pot ser.
Ja fa temps que som enmig d’una campanya molt forta del lobby nuclear a tot Europa per convèncer els països que no la fan servir o que volen sortir-se’n. Jo no crec que calgui parlar de seguretat (perquè sempre ens ensenyaran “experts” que ens diran que no hi ha res de més segur), sinó dels residus. L’única energia nuclear neta seria la de fusió (amb hidrògen), però no està a punt. I les centrals de fissió ens omplen de residus radioactius. Què en fem? Els amaguem sota terra? Els donem als països pobres perquè els tinguin desats durant uns quants segles? Els llencem al mar? Ací sí que no tenen cap “expert” que pugui dir res.