Ni honors d’estat ni dol oficial per Pinochet: això és una bona notícia
Anit, sopant amb un grup d’amigues, van destapar una ampolla de cava i van brindar per celebrar la mort de Pinochet. Jo no ho vaig fer. No podia fer-ho sabent que un dels més miserables assassins de la història havia mort tranquil·lament a un llit d’un hospital envoltat dels qui l’estimaven, sense haver arribat a entrar a un jutjat. I no podia deixar de contrastar mentalment aquesta mort amb la dels milers de persones que ho van fer torturades, aterrades i soles.
Ara, però, la sensació agredolça que em va suposar la notícia va fent-se més agradable al paladar: no tindrà cap honor com a cap d’estat (tot i que sí com a ex cap de l’exèrcit) i no hi ha dol oficial.
(De fet, m’ha vingut al cap que és injust que tinguem institucionalitzat això del dol, però no hi haja mai dies d’alegria i joia oficials).
P.S.1: Una nota que m’ha entristit és que per al New York Times la notícia ja no és la destacada del dia. I, de fet, el relat que en fa destaca els aldarulls i dóna preeminència als comentaris dels qui lamenten la pèrdua. En casos com aquest (i quan parla sobre Israel i Palestina) em fa mal tenir-lo com a diari de referència en tantes altres coses.
P.S.2: Als darrers anys he pogut conèixer diversos joves sud-americans que estudien a algun lloc d’Europa o als Estats Units. En bona part, doncs, són de famílies benestants. Em va fer por descobrir, per una banda, la ignorància que tenen molts d’ells sobre el passat recent del seu continent. Els pocs que sabien alguna cosa de Pinochet, el qualificaven de gran figura militar que va impedir l’expansió del comunisme, la versió "oficial" que els havien ensenyat a les escoles privades de les que mai no havien sortit. El pitjor no era que ho afirmaven amb la picardia cruel de qui sap que existeix una altra veritat, sinó que realment ho creien així. Molt trist.
Per mi tampoc ha sigut una bona notícia. I el tema de si tindrà enterrament més solemne o menys, questió de formes… Una vegada mort ‘li feren un nuc al rabo’ que es diu al meu poble.
La veritat és que ha estat una altra derrota…