Neo-ortografia (2): madú
No tenia cap intenció de fer una sèrie sobre el tema, però des que tinc un mòbil que fa fotos potables i camine pel món amb els ulls més oberts, no pare de trobar-me barbaritats ortogràfiques una darrere de l’altra, en català i en castellà (sobre els intents d’escriure en anglés d’alguns establiments turístics, millor no dir res directament, perquè la cosa ja és d’incomprensió absoluta).
Sembla, a més, que les botigues de fruita i verdura són una bona font per recollir aquestes noves creacions ortogràfiques, i no crec que siga només perquè en molts casos els depenents-reponedors-rotuladors són d’origen forani. Quan vaig fer aquesta foto, les persones que hi havia a la botiga atenent parlaven català, tot i que a l’hora d’escriure, com es veu, es decanten pel catanyol.
Ja ho sabeu: no cal patir més per saber si hi ha R final o no. Si es pronuncia, s’escriu. Si no, s’accentua la vocal anterior i ja ens entenem, sense pó, que vulé és pudé.
L’ortografia ha mort, filleta. Aquesta és la tècnica de la RACV (real academia de in-cultura valenciana) i dels blavers en general: si no saps com s’escriu, posa-ho com et done la gana. Si això també arriba al Principat, malament rai!
Salut!
No, no: en catanyol seria "maduru". Això de "madú" deu ser català extremoriental.