Música per aixecar els ànims
Aquests dies en què tinc, com és d’esperar, moments de decaïment, mire de buscar un cert consol en la música. Per si algú té la mateixa idea: allò que ens van vendre de xicotets sobre les virtuts del ‘supercalifragilisticoespialidoso’ no és cert. Si més no, a mi no em funciona en absolut.
Però he trobat dues bandes sonores que sí que aconsegueixen arrencar-me un somriure. ‘The Sound of Music’ (aquella que en castellà es va traduir per ‘Sonrisas y lágrimas’) té alguns temes que és impossible no cantussejar i alegrar-se una miqueta. Sobretot, ‘My Favorite Things’: When the dog bites, when the the bee stings, when I’m feeling sad, I simply remember my favorite things and then I don’t feel so bad!
I l’altra, i dieu-me friqui si voleu, és la de ‘Priscilla’. La barreja de The Village People, Gloria Gaynor (I Will Survive!), Abba i tota la resta estan resultant una mina.
P.S.: També hi ha moments per escoltar el darrer concert de Lluís Llach (‘Amor particular’, ‘Vida’, ‘Tendresa’, ‘Aprendre’…), però això ja és un altre tema.
Jo tinc una cançó en particular, del grup "La habitación roja" (supose que sabràs que són de València). Aquesta cançó es diu: "Van a por nosotros" i la part que més m’agrada diu més o menys:
"Cambiemos de azul, tal vez de ciudad, mejor de trabajo. La vida nos atrapará en invierno junto al mar, aún nos queda tiempo. ¿Crees que les importará que nos vaya bien o mal, que estemos vivos o muertos?…"
És canyereta la cançó. I així canviant de tema, sabies que els catalans no saben què és una "costereta"? jeje
SAlut
Jo també faig servir la música per aixecar els ànims. Però de vegades, quan estic allò que els anglesos en diuen ‘feeling blue’, el que em funciona és restregar-m’hi encara més. I el que millor em funciona per això és el Tom Waits.
I totalment d’acord. La banda sonora de ‘Priscilla’ és molt bona.
A mi em calma molt el jazz, sobretot amb la veu de l’Ella Fitzgerald:
http://www.ellafitzgerald.com/
Per cert, boníssima la banda sonora de "Priscilla"!!!