Per fi he arribat a la meua destinació: Moscow, Idaho. Seu de la Universitat d’Idaho, on m’han convidat a fer unes conferències (a mi!).
Hi ha diverses coses impressionants sobre aquest indret de l’Amèrica profunda. La primera, el nom. Sembla que quan Idaho es va voler fer estat, tots els nuclis de població van haver de triar un nom, perquè fins aleshores ni en tenien. Com que en aquell moment ací hi havien immigrants russos, van votar ‘Moscow’, i així s’ha quedat.
La universitat: és com aquelles de les típiques pelis d’universitaris americans. Un campus ampli, molt de verd, edificis de rajoles roges amb heura enfilant-se per les parets i fraternities i sororities alpha gamma pi. Impressionant.
Però el que més m’ha bocabadat fins ara és que en un dels edificis aquells que volen ressemblar neo-gòtics, amb finestres acabades en punxa i vidres de colors i campanar punxegut (sense campana), han anat encara més enllà i han posat un parell de gàrgoles sobre la porta d’entrada.
Però atenció, perquè per afegir el toc local, les gàrgoles representen jugadors de futbol americà!!!
Sé que costa de creure, per això he posat la foto.
P.S.: La maleta va arribar un parell d’hores més tard que jo. Uf.