No sé si a l’autobús o al metro, o a la passejada entre tots dos, però per segona vegada en menys d’un any, m’han furtat el mòbil.
I els números que només tenia apuntats allà, i les últimes fotos que havia fet… Fa molta, molta ràbia. Ja sé que deu ser mala sort, però en any i mig a Nova York no em van robar mai res, i ací és que sembla un no parar.
Encara algú em dirà que és un tret cultural. Grrrr.
(Estic pensant, aprofitant l’avinentesa, de donar-me de baixa per fi de Movistar i passar al contracte d’autònoms de Vodafone o d’Orange… Quin deu ser més bo?)
Ara és l’època més perillosa de l’any a Mallorca per a les víctimes del xoriçamen. Hora de tornar-se’n a casa seva a passar l’hivern, si s’han gastat la quitança amb drogues, que és el que hi sol haver, fan una repasssada casa per casa
Jo vaig tindre una època (a València) que m’ho furtaven tot (motxilla, cartera, apunts…) i al final vaig pensar que és que jo anava despistada per la vida.
Des de que estic a Barcelona no m’han tornat a furtar res, i jo continue igual de despistada així que probablement el problema no era meu sinó d’haver coincidit amb massa lladres.
Espere que no hages perdut números irrecuperables (clients o algo així).
Salut!