Més de tres mesos sense fumar… i tan contenta!
Ja no compte els dies. Però com que vaig deixar de fumar el primer dia de l’any, és fàcil saber quant de temps fa. Més de tres mesos ja, i jo tan panxa.
He de reconéixer que de tant en tant hi pense, però no he tornat a fer ni una sola calada des que a mitjan matí de l’1 de gener, mirant la mar de la costa oest de Lanzarote, vaig pensar ‘ja no fume més’. I això he fet. Sense parxes, nicotina mastegada, llibres sectaris, teràpies alternatives ni de les altres. Els únics beneficiaris han estat els de Trident, perquè de xiclets “normals” (no de farmàcia) sí que n’he consumit molts més que abans. I em sent molt millor. Físicament, i també per no haver de dependre de si tinc tabac o no, o de si ací es pot fumar o no…
Una de les raons per les que no ho havia deixat abans és perquè pensava que seria un procés terrible. I, en el meu cas, d’això res de res. I això és el que volia dir-vos. Que es pot. I tant que es pot!!!
P.S.: Ja no me’n recorde de posar els tres euros diaris que abans em gastava en tabac en la vidriola que em van regalar l’A. i l’A. quan vaig deixar de fumar, però de tant en tant la pose al dia. Pel nadal que ve tindré més de mil euros!
Jo tinc por de transformar-me en una boleta…….d’engreixar-me!
Celebre que hages deixat de fumar, ja que jo també sóc ex fumador i conec bé com de perjudicial és el tabac. Per això quan algú que estime deixa de fumar me n’alegre. Bé, cal aclarir que no et conec i per tant no puc estimar-te; però no tinc vergonya en confessar que estime els teus escrits, que procure llegir tan bon punt es publiquen al Vilaweb.
Estoooo.. . pues yo he vuelto. Cachis
Doncs resulta que a mi no em va costar gens deixar de fumar. A partir d’un dia qualsevol ja no vaig fumar més i ja està (bé, haig de dir que acabava de passar una grip forta i em va agafar fàstic als cigarros). I ja en fa més de10 anys!