Porte dos dies malalta: mal de panxa, dècimes de calentura, malestar general, sopetes i moltes hores de llit. Hui em comence a recuperar, tot i que el cel grisós que m’ensenya la finestra del menjador (la de l’habitació dóna a un pati de llums ben fosc) no anima gaire.
He estat acompanyada per l’iPod vídeo, que m’ha permés alternar les hores de son profunda amb la segona temporada d’Herois. I pel telèfon, les estones en què m’apetia parlar una miqueta. He mirat el correu un parell de vegades al dia, però sense massa ànims per contestar-lo. La resta: una marató de silenci que m’ha vingut molt bé.
Ara, a acabar de recuperar-me i a posar-me de nou en marxa, que ser treballadora autònoma no contempla la baixa laboral per coses com aquesta…
Ànim! (Més que res que m’agrada el teu bloc)
I salut!
no ho sabia !
muaaaaaaaa. ja parlem !