L’amor és pa amb formatge…
Cada volta que l’escolte m’agrada encara més aquesta cançó de Miquel Gil.
La lletra és un poema d’Enric Casassas.
Buscava posar-vos-la en vídeo però no n’he trobat amb bona qualitat.
Amb això d’ací baix, la podeu escoltar.
L’amor és Déu en barca
D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor.
Quantes veritats en tan poques paraules…
I que bé quadren amb totes les reflexions que tinc aquests dies rondant-me…
L’altre dia en el bloc d’en Pere Meroño, parlant d’en Miquel Gil, vaig voler destacar aquesta cançó extraordinària, barreja del vers de l’Enric Cassasses, viu i punyent, i la veu ronca, profunda d’en Gil. Jo tampoc em canso d’escoltar-la.