La riquesa de vocabulari de Pep Botifarra
Una volta superada la sorpresa de veure que el nou CD de Pep Botifarra no inclou el nom de les cançons quan el passes a l’iTunes (coses de la tecnologia d’anar per casa, supose), em pose a escoltar les cançons.
I ja en la segona pista em quede bocabadada amb la riquesa de vocabulari. Em retobe amb paraules que feia temps que no escoltava. Pel canvi geogràfic sobretot, però també per escriure i llegir tant en estàndard, per no tindre quasi contacte amb altres generacions, per tancar-me d’orelles.
I ací estan, alts i clars, els mots en què em vaig criar. Castellanismes, en uns casos. Localismes, en altres. Però tots preciosos.
Uns quants exemples: comboiar, monyo, novençaneta, mamprendre, penques, estar rendit, de veres, un bac, fet un empastre, l’apuro.
De categoria!!!
es
que dic “de categoria!” a Barna m’identifiquen dient això de “qu’ets
valencià)”. Trobe a faltar també certes paraules que a causa de l’estàndard
d’aqu….d’ací estic deixant d’utilitzar.
L’has sentida, la que hi ha al final de tot?