Apòstata desficiosa

Buscant informació sobre una altra cosa, he descobert l’illa de Nauru, que sembla ser la república més xicoteta del món, amb només 21 quilòmetres quadrats (el Vaticà és més xicotet, però no és una república) i 13.000 habitants.

Es troba a la Micronèsia, forma part de l’ONU i no té capital oficial. Des del segle XIX, l’han ocupat (i explotat) Alemanya, Austràlia, el Regne Unit i Japó. Finalment va aconseguir la independència el 1968. L’illa era molt rica en fosfats, però tots els països ocupants es van encarregar d’exhaurir-los, i de deixar tot el centre de l’illa devastat.

Ara tenen un 90% de persones sense feina, i depenen bàsicament de l’ajuda externa, com la que els hi dóna Austràlia a canvi de tindre un centre de detenció per a sol·licitants d’asil polític. Per mirar de millorar aquesta situació de pobresa, a la dècada dels 90 van intentar esdevenir un paradís fiscal, centre de blanqueig de diners i fins i tot venien passaports per un mòdic preu, però les institucions internacionals els van forçar a deixar-ho estar.

Per altra banda, tenen una de les taxes d’obesitat més altes del món (el 90% dels adults tenen sobrepés, però no especifiquen si són el mateix 90% que no tenen feina), una universitat pròpia i parlen una llengua -el nauruà- que ningú no sap d’on ve i que no s’assembla a cap de les de les illes dels voltants.

I tot això ho he pogut aprendre des del llit -on hauré d’estar-me fins que em passen febrada i gastrointeritis que van començar ahir, i gràcies al portàtil i el wifi. (Com passavem les malalties abans, quan no hi havia internet?)