La que (m’)està caient
Són les cinc de la matinada i m’ha despertat la pluja intensa, que a aquestes hores sembla imparable a Poblenou (i especifique el barri perquè abans d’anar-me’n al llit ací no plovia encara i a Gràcia m’han dit que ja diluviava, i no m’acostume a pensar que visc a una ciutat tan gran que pot passar això).
Mai no he sabut del cert si m’agrada la pluja o no. Tinc una sensació ambivalent. M’agrada perquè em fa palesa la força de la natura, però també em deprimeix perquè és grisa. I aquestes setmanes m’agrada encara menys, supose que perquè té la tendència a accenturar tot allò que em corre per dins.
M’abstindré els detalls. Tampoc no és qüestió de fer-vos seguir un culebrot amb molta menys gràcia que els de Benet i Jornet i avorrir el personal. Però quan t’has quedat sola, quan comences a posar els peus a terra i ser-ne conscient de la magnitud de la tragèdia i quan veus que, ara ja sí, t’has de començar a espabilar i la vida continua, t’agrade o no, es fa difícil d’empassar que part de la ‘família política’ es negue a saludar-te (ni tan sols quan tenen gent al voltant amb la que en teoria volen quedar bé), i que una altra part, la més propera, et diga amb totes les lletres que ‘tens més avarícia que estima’ (això sí, per telèfon i sense testimonis, per poder seguir passant com a bones i beates persones).
Mentre he escrit el post ha parat de ploure. Llàstima que altres coses no es solucionen tan fàcilment.
No en conec la situació exacta ni si hi has de pactar es, però jo de tu els enviava a la merda i si no els hagués de veure ma més encara més. Això no són persones, com a molt cossos sense escrúpols. Cuida’t.
En els darrers temps me´n toca patir molta de pluja. La pluja m´agrada perquè renta bé i neteja tot allò que cal. Però me n´agradaria una mica menys fins i tot sacrificant la verdor intensa del camp.
A alguna gent potser els aniria bé estar-se sota una bona pluja per "purificar-se" de veritat.
Hola… només dir-te que vaig trobar aquest blog ahir… vaig escriure un comentari a l’article que vas posar sobre els teus mestres de llengua i pensava que no hi havia mes actualitzacions… i després vaig adorna-me que continuaves escribint aquí… vaig estar fent una miradeta… i està genial això! felicitats! Continuaré llegint-te!
Ei, felicitats per aquest blog. Et convido a venir de tant en tant al meu, un blog de cròniques vàries, a veure si t’agrada ! Guillem