Apòstata desficiosa

T’ho expliquen una vegada i una altra, però fins que no ho vius a tocar no te n’adones de com és. Quan una persona propera i estimada ja no se’n recorda de què ha dinat hui, ni de si s’ha pres la pastilla o no, ni de com es deia el seu avi, t’envaeix una por estranya, inexplicable, i molta, molta tristor. No saps què fer, de què parlar, què donar-li perquè estiga millor. I no t’ho pots treure del cap.
És injust, i ni tan sols tens on reclamar.