Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

La pèrdua de la memòria

T’ho expliquen una vegada i una altra, però fins que no ho vius a tocar no te n’adones de com és. Quan una persona propera i estimada ja no se’n recorda de què ha dinat hui, ni de si s’ha pres la pastilla o no, ni de com es deia el seu avi, t’envaeix una por estranya, inexplicable, i molta, molta tristor. No saps què fer, de què parlar, què donar-li perquè estiga millor. I no t’ho pots treure del cap.
És injust, i ni tan sols tens on reclamar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent