El jurat independent ‘d’art i assaig’ ha premiat la pel·li Ander de la Berlinale, que jo vaig poder veure la setmana passada a Bilbao.
I m’he alegrat molt en saber-ho, perquè l’equip de gent que l’ha fet s’ho mereix, i perquè la pel·li té molt que oferir. És la primera pel·lícula de temàtica gai feta en euskara, i això la farà circular -previsiblement- pels festivals ‘especialitzats’.
Però és molt més que això. És un retrat preciós de la vida rural als caserios bascos, de l’ambient opressor d’aquella societat i de la realitat que s’amaga darrere de les aparences, és una interpretació -i direcció d’actors- molt bona, i és una pel·li que t’atrapa i et fa passar dues horetes sense adonar-te’n, dins una història de sentiments i relacions que podria exportar-se a qualsevol altre indret del món.
M’alegre molt, com deia. I espere que el director Roberto Castón (que viu a Barcelona), el cap de producció Pau Guillén (que és alacantí i viu a València) i tots els altres professionals puguen trobar distribució per la pel·li i que arribe a les sales comercials.
No serà fàcil: en euskara, i sobre gais… Però tot podria ser!