La nevera (no són zels)
Fa uns anys, en una pensada que mai m’alegraré prou d’haver tingut, em vaig comprar un pis. Per anar-me’n a viure sola. Vaig esperar a tindre estalviat el que necessitava per les despeses de notari i comissions de la immobiliària i vaig demanar una hipoteca pel 100% del valor del pis. A diferència d’altres persones del meu voltant, els meus pares no van pagar ni l’entrada, ni mig pis, ni res de res. (No és que em semble malament que altres pares ho facen, si poden i va amb la seua manera de pensar; en el meu cas no va ser així, i ben contenta que vaig estar).
Només em van deixar uns diners per comprar-me els electrodomèstics, que els vaig tornar en uns pocs mesos. Tots, menys el preu de la nevera, que era el regal que em volien fer. La vaig triar de color blau elèctric, per donar-li un toc diferent a la cuina. Era l’any 2000 i em va costar 60.000 pessetes. 360 euros.
Mentrestant, la meua àvia es va assabentar d’això del pis i de què anava a viure sola, i em va dir ‘ah, molt bé està això’.
Ara la meua cosina N. s’ha comprat un pis. Per anar a viure amb el nóvio (per ara no es casen, si ho fan serà d’ací un any com a molt prompte). L’àvia ha dit que encara que no es casara, era quasi com si sí, i que volia regalar-li una nevera, que anara a triar-se-la. La N. ha triat una nevera amb dues portes, picador de gel i, probablement, teletransportador espacial. Perquè pels 1.200 euros que ha pagat (l’àvia), no sé què més pot fer una nevera.
Conclusió: Ja sé que a l’àvia ‘la van educar així’, i que independitzar-se es premia si ho fas amb un mascle al costat i si no, no compta, però no em deixa de fer una miqueta de ràbia.
Conclusió 2: De xicoteta sempre tenia la impressió de ser una miqueta fava, perquè jo demanava llibres, ‘tentes’ i ‘colorines’ mentre la resta semblaven fer una competició pels regals més cars. Em fa l’efecte que hi ha coses que no canvien.
Està clar que ets un bitxo ben raro. Per una part, per això de viure tota sola, que no sé a qui se li va acudir que això de que les dones visqueren soletes era bona idea (què faries tu sense el recolzament d’un bon home); per altra part, la raresa de comprar una nevera per 60.000ptes indica que no acabes d’entendre ben bé el món on vius: com més cares són les coses, millors i més prestigi personal ens donen (que és el que compta) i, per últim,
Què collons és això de demanar llibres com a regals?.
En definitiva, bitxo raro, rraro, rrraro.
M’oferesc a que em presentes a l’àvia com a "nòvio" i ella es queda la mar d’encantada. Et paga una nevera "fashion" de les d’ara. Tu ens convides (a mi i Lola)a can Pinet de Tàrbena a un dinar i apanyats tots.
Rumia-t’ho.
No sé a quina mena de planta caldrà que m’afille jo (bleda, potser?), però també he emmalaltit per la golafreria dels llibres i només em miro la nevera per treure les birres ben fredes. La resta de coses que hi ha a dintre ja surten soles al cap del temps (és broma).
Només volia avisar-te que Benet XVI ha dictat un motu propio on autoritza els retors a pronunciar la missa en llatí. Al pas que van potser acabaran tornant a les catacombes. He pensat que t’agradaria saber-ho per a una possible entrada.