La meua Carrasqueta
Conec molt bé el port de la Carrasqueta. Durant molts anys el pujava, al seient del copilot, els divendres en eixir d’escola. I el baixava els diumenges en acabar de dinar.
La Carrasqueta és per a mi un record de revolts i revolts que fan difícil evitar el mareig, és la por a les motos que fan carreres descontrolades els diumenges al matí, és la meua germaneta -quan no alçava dos pams de terra- dormint al seient de darrere, és la visió de la ciutat d’Alacant des de dalt i -si fa molt bon temps- de l’illa de Tabarca al fons, és l’alegria de veure el cartell que marca els 1.020 metres perquè indica que estem a mitjan camí, és el sotrac -agradable- a l’estómac si la mama accelera en passar per la costereta de la Sarga, és creuar Xixona -tot i els semàfors- per veure el pessebre que posen cada nadal a la vora de la carretera, són hores i hores de música hortera al radio-casset del cotxe -i d’ací ve el meu ampli coneixement de lletres de cançons coentes, és aquell dia en què el cotxe ens va deixar tirades i vam haver de buscar aigua per al radiador en la bassa d’un mas abandonat…
No ho sabia aleshores, però fa temps que tinc clar que per a mi la Carrasqueta és una part important dels records d’infantesa.
I m’ompli de goig saber que ara, a més, aquesta Carrasqueta meua ha esdevingut tantes altres coses per a molta gent.
Ja tinc ganes de tornar-la a creuar.
Hores hi he passat… De vegades, quan no hi ha presa, encara la prenc per gust tot i que ara l’autovia que està previst que convertisca la Foia de Castalla en un nou solar per a habitatges per a jubilatst europeus ha modificat substancialment l’itinerari más lògic!
Bones,
Et convido a participar en un meme literari que consisteix en obrir el llibre que t’estàs llegint per la pàgina 139 i transcriure el segon pàragraf al teu bloc, hi jugues? Després es tracta de passar el desafiament a cinc blocaires més.
Salut.