Abans d’entrar en el tema: sembla que la presentació del documental de l’apunt anterior va agradar. Vilaweb en va parlar, i TV3 se n’ha fet ressó!
I tot aquest conéixer famílies, rebre la visita de la meua i vinga gent amunt i avall, m’ha fet recordar una frase que de sempre he sentit a casa i que cada vegada veig més certa: la família és fer-se.
És la relació la que crea l’estima, ni més ni menys que això. La connexió, una certa complicitat, una cosa una mica difícil d’explicar fins i tot. I de vegades això apareix de la manera que menys t’esperes.
Ara resulta que sense haver-ho previst, hi ha tres xiquetes que fa mig any no coneixia que em volen dir tieta i que se m’abracen al coll només veure’m (sobretot C. i M., les xicotetes, la L. és menys efussiva… coses de la pre-adolescència prematura que tenen ara les criatures quan encara els hi queden dits a les mans per comptar quants anys tenen).
I jo, encantada. Que vagen preparant-se, perquè pense malcriar-les tant com puga!
Tota una família nova, com qui diu. La del dibuix, per cert.
I tot això, sense cap vincle de sang. Ni falta que fa.
vaig veure el “docu” per TV3, com en parlàven. Felicitats per la feina feta
Un dibuix preciós! I un documental excel·lent!