La declaració de béns patrimonials dels socialistes valencians
Després d’una gran propaganda, hui el PSPV-PSOE ha fet pública una declaració de béns patrimonials dels diputats a les Corts Valencianes d’aquest partit. El podeu trobar a la seua web, però només en versió en castellà (una dada més per tindre clar de quin pal va el Pla).
Més enllà de la curiositat de saber en quins bancs tenen comptes corrents els diputats i diputades i quedar-te amb les ganes de saber quina quantitat hi tenen estalviada, i de comprovar que en són molts els que tenen pis a ciutat i apartament a la platja (tampoc ens diuen el valor en la majoria dels casos), a mi els que em sobten són més aviat els que no tenen res.
Cinc de les declaracions no inclouen habitatge. Bé pot ser que visquen de lloguer, però què voleu què us diga, a mi aquestes coses em sonen a haver-ho posat tot a nom dels fills o de l’àvia pel que puga passar… Tant de bo m’enganye, però tant d’enrenou per tan poca cosa em posa la mosca al nas.
(Amb això no vull dir que no em semble bé aquesta pràctica, que crec que fins i tot hauria de ser obligatòria per tots els càrrecs públiques, i amb caràcter periòdic per comprovar com els hi van les inversions mentre manen).
Al meu cunyat sempre li diem que no veu res bé, a tot li posa crítiques. Ell diu que això és el que fa millorar el món.
Em sembla que tu ets del mateix pal… jiji.
No tots els polítics són corruptes.
De fet, la majoria no ho són.
La pràctica encetada pel PSPV té un punt demagógic innegable, peró.
I potser els que no tinguen casa són els joves. Hi ha una generació, que ara està als voltant dels 50 anys, que s’ha quedat amb el país, en sentit literal: casetes a la platja, pisos per a ells i per als fills (quan no per a “fer inversió”…
De fet, la majoria no ho són.
La pràctica encetada pel PSPV té un punt demagógic innegable, peró.
I potser els que no tinguen casa són els joves. Hi ha una generació, que ara està als voltant dels 50 anys, que s’ha quedat amb el país, en sentit literal: casetes a la platja, pisos per a ells i per als fills (quan no per a “fer inversió”…
.