Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

La ‘canalnouització’ de TV3

No m’explique com ha passat, però els resultats són evidents. La que fins no fa tant era una tele seriosa, elegant i de bon gust ha aconseguit, quasi en un temps rècord, perdre tota la consideració que li tenia. En alguns aspectes, comença a semblar-se a Canal 9, cosa que ja posa els pèls de punta només de pensar-ho. Posaré només uns exemples (si vosaltres heu notat alguna altra cosa, tenia via lliure als comentaris):

– TO I CONTINGUT DELS INFORMATIUS: Mai com ara m’havien semblat més partidistes, i això és molt greu tenint en compte d’on veníem. Però a banda de les notícies polítiques, el que em té cada dia més impressionada és que creixen i creixen els minuts dedicats a successos de sang i fetge. I els minuts sobre si han caigut quatre gotes o dos pams de neu. Que una cosa és mostrar indicis de canvi climàtic i l’altra passar-se dues setmanes fent-li el rendevouz a cada volva de neu (en tot això, Canal 9 s’emporta la palma des de fa anys). I si pot ser, en directe.

Diumenge, per exemple, van fer una connexió en directe (sabeu quanta pasta costa això?) d’un minut o menys amb l’enviat especial a Jaca per saber l’última hora (no hi havia cap novetat respecte al que ja havia dit el presentador) del crim de Fago. I tot això, en un context d’espanyolització creixent, on les notícies de qualsevol punt de l’estat tenen tant de pes com les pròpies.

Al mateix temps, o si més no és el que em sembla a mi, es redueixen les notícies sobre el País Valencià (als telenotícies, però, diuen València, o Elx, o la ciutat que siga, per evitar dir País Valencià i no haver de dir Comunitat Valenciana. Al temps, però, el País Valencià és la forma habitual. Misteris d’estil que mai no he entés), a les Illes no hi ha res més enllà del cas Andratx i la Catalunya Nord només apareix de manera anecdòtica.

– REALITZACIÓ DELS INFORMATIUS: Pensava que era mania meua fins que ho he contrastat amb més gent. Darrerament es perd el compte de les vegades que posen malament els rètols, ja he vist un parell de vegades que donen pas a un vídeo i en posen un que no toca, i fins i tot algun ‘negre’ (quan la pantalla es queda d’aquest color) de 4 o 5 segons, que és el pitjor que li pot passar a un realitzador. És que han contractat gent nova que no té la qualitat necessària? O és que treballen sense ganes? Perquè abans no ho feien tan malament…

– CASTELLANITZACIÓ: Tot i que, aparentment, tota la programació és en català (i no només un tant per cent ridícul com a Canal 9), l’estratègia per encabir el castellà és molt semblant. Els rètols, la cançoneta i la presentació són en català, és clar, faltaria més, però l’entrevistat parla en castellà i, si cal, l’entrevistador/a canvia d’idioma i tot arreglat.

El cas de Júlia Otero (gairebé tots els entrevistats parlen en castellà i va entrevistar els Estopa en castellà, tot i que ells van intentar començar l’entrevista en català) pot ser el més vistós, però n’hi han més. Igual ja és mania meua, però diria que cada vegada són més els protagonistes de reportatges o els ‘experts’ castellanoparlants en diferents programes. Si el que volien és que ens n’adonarem que el castellà està molt present a Catalunya, ei, que ja ho sabíem, eh?

– ESTÈTICA: O els estilistes de TV3 han deixat de ser ‘fashion’, o el nou ‘fashion’ és molt coent. La roba que fan portar habitualment les dones de la cadena és prou lletja, però en les ‘gales’ s’emporten la palma. Si algú va veure l’Helena Melero en això del català de l’any, o la presentadora d’anit de l’especial de Ventdelplà, sabrà de què parle.

Potser és que sóc una maniàtica i tot això és producte de la meua imaginació. O igual és que darrerament mire més la tele i ja m’estic atontant. O éspossible que tot això que fan a la TV3 siga molt modern i jo m’haja tornat carca sense saber-ho. Però alguna cosa em diu que part de raó tinc.

P.S.: Una coseta més, sóc només jo o us costen de seguir els comentaris de la corresponsal al País Basc (Montserrat Vila, TV3, Bilbao)?



  1. Al final serà que allò del "seny català" serà veritat (en referència a CiU) -en certs aspectes-.
    Solució: que miren cap al sud i que vejen com acabarà tot.

  2. Si a més afegim coses com aquest extret d’una entrevista a Ricard Reguant, "La Vanguardia" 6 de febrer, ja podem plegar:

    – * ¿Por qué el ‘Grease’ del Victoria es en castellano?*

    – Porque nos abre más puertas. El musical tiene un presupuesto enorme.
    Una versión en catalán habría tenido un coste menor y hubiera durado
    menos tiempo. Además, algunos actores son de fuera de Catalunya,
    empezando por los protagonistas: Carlos Solano (Danny) es de Madrid y
    María Adamuz (Sandy) es de Málaga.

    – * Pero usted ha hecho otros musicales en catalán. Y en Cataluña
    tenemos otras compañías que programan en nuestra lengua. *

    – Cierto, "Memory" duró dos años y medio en cartel y tuvo éxito. Pero a
    Dagoll Dagom sólo le ha salido a cuenta "Mar i cel".

    – * Le da poca cuerda al catalán…*

    – Cada vez hay más castellanoparlantes en Catalunya. Nuestro público
    viene de muchas partes de España y del resto del mundo. Son turistas que
    si ven programado un musical en catalán no acuden. Es una cuestión de
    mercado.

    http://www.lavanguardia.es/gen/20070206/51305854764/noticias/grease-es-en-castellano-por-una-cuestion-de-mercado-broadway-barcelona-victoria-madrid-john-travolta-maria-adamuz-dagoll-dagom-mozart-malaga.html

  3. Sap greu dir-ho, però téns tota la raó. El cas és que totes aquestes deficiències no són d’ara, moltes ja s’insinuaven en l’etapa precedent, però amb el canvi polític s’han desfermat del tot i estan convertint TV3 en un producte indigirible. Conec molta gent que ja no se la mira. Jo només per por de topar-me amb l’Otero i el seu programot ja sé que els dimecres val més que llegeixi un llibre. Com que m’agrada aprendre anglès i les pel·lis i documentals les passen en dual me les miro per fer pràctiques d’idiomes. Per poqueta cosa més em serveix TV3 ara mateix. Que trist.

  4. gràcies per exposar aquest dubtes, a vegades un es creu que està boig, però comproves que tenies raó, o que n’hi ha més de tocats de l’ala com tu….bon anàlisi…tot i que d’aqui poc, amb la TDT, ni a valència ni a les illes veurem res de TVC….

  5. Ja venim observant tot això que tan lúcidament has descrit. Comence a pensar que aquella fatídica premonició i derivada que volia aquell tal "Calviño" per a les Tv’s autonòmiques està agasfant cos: televisions antropològiques, en deia.

    Amb el meu post i el cas Kelme, volia explicar si la drecera agafada, també pel Barça, era la mateixa del València CF. Hi ha una mena de "valencianització" impresentable en l’status quo del Principat que ens recorda força el sofert ací baix. S’assemblen tant que comence a pensar que és el mateix.Sobre el la invasió de coentor (kitsch) és que li has pegat a la diana. L’ètica és laseua estètica, com van fartar-nos a sentir durant els ’80, deien els socialistes. Doncs jo, amb perdó, Hugo Boss.

    Cordialment. Enhorabona per l’anàlisi curta però clarivident. Un muack for you.

Respon a LAS Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mitjans de comunicació per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent