Josep Cuní, ben emprenyat
Normalment no tinc ocasió de mirar els programes televisius del matí, però aquesta setmana he esmorzat cada dia mirant/escoltant el Josep Cuní a TV3. I m’ha sobtat el to i contingut d’una parrafada que ha soltat gairebé paraula per paraula cada dia:
"En uns dies es constituirà el nou tripartit, que ara vol dir-se govern d’entesa. Tot i que Convergència i Unió va guanyar àmpliament en vots i escons no podrà formar govern".
Això ho repeteix cada vegada que parla de la constitució del parlament, de la formació del proper govern o si ha de mencionar el nom de Montilla, que jo crec que se li atraganta.
Mai havia vist un periodista manifestar com n’està d’emprenyat de manera tan evident i reiterativa. Jo pensava que les estratègies dels líders d’opinió, al segle XXI, eren més subtils, però ja veig que estava equivocada.
Penso el mateix que tu. He observat el mateix. Cuní, exceptuant l’època que no va estar ni a Catalunya Ràdio ni a la Teletrès, sempre deixa anar les seves simpaties i antipaties, però com que no li diuen "caverna" ni "brunete meditica" sovitn no l’acusem de fer aquest joc amb qui mana (deixant de banda el poder polític) a Catalunya: el sector negocis de CiU.
Doncs a Catalunya Ràdio també estan mostrant una cara poc amigable cap a el "Govern d’Entesa".
és molt important, no és per ignorar-la. Aquest periodista la practica exquisidament, i cadascú pot llegir una cosa diferent. La frase que cites és extraordinàriament oberta, per què explica simplement el que ha passat. El lector hi fica la seua, de cullerada.
He indagat una miqueta, i sembla que els parlaments dels estats no solen fer aquesta mena d’operacions que descriu Cuní literalment, però en canvi es tracta d’operacions més aviat freqüents en municipis. Hi ha criteris de "sobirania" o "administració / proximitat" que toleren millor una cosa o l’altra. El que ha passat aquí sembla que aprofita aquesta ambigüitat essencial ("es pot fer, però no acaba de ser perfecte"), que tan bé, com dius, explica Cuní, sense afegir més paraules, cada matí!
O això em sembla.
A.V.