La visita estiuenca als meus pares, que des de fa un temps viuen a El Campello, em confirma que aquest poble m’agrada cada dia més. Les platges estan molt bé (han estat clau en aquests dies de tanta calor), hi ha botigues interessants i una curiosa barreja d’estiuejants.
Molts alcoians, molts, i el seu peculiar accent (que a ma casa hem perdut prou, però que sabem reconéixer a la primera), passeig marítim amunt, passeig marítim avall, aturant-se a una de les bones gelateries per demanar-se un ‘mesclaet’ (orxata amb granissat de llima) o una tarrineta de ‘mantecao’ (gelat de vainilla). A més, hi ha una bona colla de francesos, que no sé d’on han eixit, alguns anglesos, que són dels que viuen ací tot l’any i ara a l’estiu reben moltes visites, i madrilenys. Molts madrilenys.
Potser aquesta barreja és la que fa que al costat de rètols de noms de carrer com el de la foto, ahir al mercat els best sellers fóren unes tovalloles amb la bandera espanyola i vestits de sevillanes de totes les talles…
Només una puntualització, el mantecao no és gelat de vainilla, és de rovell d’ou. Et passe un enllaç per a que sàpigues fer-lo: http://www.afuegolento.com/recetas/postres/helados_sorbetes_y_granizados/3355/
Salut!
Mentre aquest tipus de turisme sigui el que predomina a El Campello, podeu estar tranquils. El fotut de la cosa és quan comenci a ser molt rendible invertir en indústria turística.
És llavors quan podríeu començar a perdre la vostra pròpia idiosincràsia.
Felicitats pel teu bloc.