Apòstata desficiosa

Acabe de tornar després de 10 dies a Nova York, on una vegada més m’he sentit com a casa. La combinació de vacances i aquesta sensació de no haver marxat mai és extraordinària.

Després de l’any i mig que vaig poder gaudir a Manhattan, em vaig prometre que tornaré cada any. Per ara, vaig complint. Aquesta vegada, amb companyia, que té el punt afegit de fer de cicerone, i diuen les crítiques que no ho fet gens malament.

He menjat, com sempre, de categoria, barrejant el que s’entén com American food amb delícies de tot el món (La Fonda boricua, un restaurant porto-riqueny del carrer 106, és un dels darrers descobriments). A més de l’obligada passejada pel Village (est, oest i central), el Soho i el Downtown, he aprofitat per aprofundir encara més en el Meatpacking District, el Lower East Side i Brooklyn, que és en si mateix un món per descobrir. A més, he coincidit amb la celebració del 125 aniversari del pont de Brooklyn (brutal) i la visita anual dels marinerets de les flotes ianquis a la ciutat, que li dóna un toc impressionat.

Torne amb les piles carregades per a l’estiu de feina intensa que m’espera. I amb el sentiment de què em queden, encara, mil coses per veure a la ciutat. I de què hi tornaré, tan aviat com siga possible.