Per fi demà arriba el dia: Diana Krall, en directe, a l’auditori del Fòrum.
Vaig comprar les entrades -a preu d’or- ja fa mesos. I en poc més de 24 hores, i després d’anys, molts anys, de gaudir de la seua veu i el seu estil (i de descobrir que l’Antoni Bassas també n’és fan, que ho va dir l’últim dia d’aquells -ai!- matins que ell feia), podré escoltar-la “de veritat”. I ben acompanyada. Tinc molta sort!
Per anar obrint boca, ací en teniu un tastet.
Jo només l’he poguda veure en un recent concert que han passat per La 2 fa pocs dies. Serà una altra volta.
A gaudir, doncs! I a veure si la setmana que ve sí que sí!
Abraçada!
Enveja és la paraula que defineix com em sento… Però enveja sana, eh!