I ara què en fem, de la indignació?
He de reconéixer que els últims dies han tingut un regust agredolç. Agre, molt agre, per la bufetada en plena galta i amb la palma oberta que suposa el tancament de TV3 per part del govern valencià, tan prepotent que s’acaben els adjectius (qui m’ho anava a dir, que arribaria a trobar a faltar Zaplana…).
Però dolç, també, en veure la reacció a la xarxa i al carrer, en comprovar que, en només unes hores, un parell de tuits aconsegueixen reunir milers de persones a València, i centenars a Barcelona, amb un missatge comú, clar i directe.
Ara que ja ha passat una setmana, però, em fa por que això es desunfle, que ens acostumem a la situació, que caiguem en el desànim i la impotència que es deriven de saber que, encara que cridem, ací sembla que no ens escolta ningú.
Jo d’indignació en tinc a cabassos. A veure si algú m’indica que puc anar fent amb ella…
Reorganitzar-nos el cervell i adonar-nos que, excepte Acció Cultural, la majoria de “paraetes” que tenim muntades no valen per a res.
D’aquesta crisi jo vull eixir més tranquil, ferm i astut que mai. Ara, cada dia em sobren més els Pujols, Flotats, Guardans, Gasols, Boadelles, Estivills, Zapateros, Lermes, Monleons, Marcelinos, Hereus, Gasòlibes… … …
No entenc perquè t’indignes tant a no ser que tinguis una mentalitat imperalista i que els hi exigeixis a la Comunitat Autònoma de Valencia que emetin TV3, no ho entenc. Segurament tu no vols que des de Madrid et diguin si Catalunya pot o no ser independent, docs llavors no faguis el mateix.
El que pots fer es ser més humil, humana i no tant ideologitzad/a que sembles una imperialista.
Salut company/a!!
ens indignem, i què? pensen, ja els hi passarà… i qui dia passa, any empeny. Per desgràcia som així… mesells!!! o potser és que estem cansats d’haver fet tant i haver aconseguit tan poc… encara.