“Tants de records de tu se m’acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te”, en paraules de Martí i Pol.
I encara més enllà: per fi he aprés a conjugar-te amb el present, a poder seguir fent camí, a tornar a tastar la felicitat, tal i com em vas dir que un dia hauria de fer.