Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 8 d'abril de 2010

He perdut la fe

No la catòlica, que aquesta crec que no la vaig tindre mai. La fe en les persones. I en el sistema. I en la justícia.

Mossens de tot el món han abusat de milions de xiquets i per al seu responsable no només sembla que no ha passat res, sinó que els que es queixen ho fan per “fer-li mal”. 

L’alcaldessa de València entra amb les excavadores al Cabanyal, passant-se pel forro el parer del poble i l’ordre del Ministeri de Cultura. Anys de creure en el ‘salvem’, i cada rajola que trenquen ja no es pot salvar.

Polítics que s’han embutxacat milions dels -no ho oblidem- nostres impostos, i encara apel·len a la pressumpció d’inocència, deixant-se dinerets els uns als altres per no passar ni una nit a la garjola.

L’extrema dreta pot inhabilitar un jutge per fer la seua feina (es podrà estar d’acord o no amb les postures de Garzón, però inhabilitar-lo el que li queda de vida professional em sembla una bestialitat… tenint en compte que no es posa en qüestió la legitimitat de, posem per cas, els integrants del constitucional…).

I ves a saber què més veurem en les pròximes hores…

(Amb tot això, ni forces he tingut per dotorejar com ho explica Canal 9. entre d’altres coses, perquè m’ho puc imaginar prou bé).

És aquesta la manera com vull/volem viure? Jo no.
Però no trobe el camí d’eixida.



  1. Digues que sóc il·lusa. Digues-me que sóc una crèdula. Encara crec en les persones, en la bona voluntat de bona part de la societat que m’envolta, en que en algun racó del nostre país encara hi ha persones que es dediquen a la política en benefici de la comunitat, que lluiten per fer un poble més còmode, més net, més educatiu i fer-nos més cívics a cadascun de nosaltres. De tota manera, l’avi (andalús, fugitiu dels dos bàndols, i fet ell solet) ja deia que la monarquia s’enriquia a cosat del poble, que la república menjava del mateix pa i els franquistes no marxarien fins que no tinguessin les butxaques ben plenes! Ai avi, quina raó tenies!!!!
    Però jo no deixo de creure en la integritat!

  2. Una apòstata no hauria de tenir fe. Ni il·luses il·lusions ni certeses absolutes. És clar que ser apòstata no vol dir necessariament deixar de ser creient….

    La gent no et falla mai, només la idea que te n’has fet. I les coses són grises, ni blanques ni negres. (Dius que creus en la gent, però la gent vota els que tiren a terra el Cabanyal per exemple)

    Eixida? Cap ni una. És el que hi ha i cal obrar en consequència.

    Pren-te un respir. Distanciar-te una mica de la xurma i dels sofistes de l’àgora ajuda a superar-ho.
     

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent