Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Hablo Montevideano

Recién me di cuenta: una semana aquí y ya tengo hasta la musiquita rioplatense. 

Me lo dijo un tipo bárbaro, de camino a un boliche para tomarnos una coca común y comer un chivito. 

Con este frío, casi nunca puedo andar con remera y buzo nomás, me hace falta saco o por lo menos una buena campera.

Y capaz que se ve mejor la ciudad desde un ómnibus, con su boletería a bordo y la prohibición de beber mate adentro para que nadie se lastime con la boquilla o el agua caliente en caso de frenazo.

Este… Y el tráfico es tranquilo, este…, pero sorprende que apenas haya semáforos, este…, y que nunca se sepa del todo si las calles son de una o de doble mano.

Eso sí, por acá disfruté pila. Ta.



  1. Genial …. em recorda una setmana d’un mes de gener, calor i platja, a Montevideo, allà pels anys 1996 …. Has après molt i molt bé la parla montevideana. Ah, per cert ! Ja vaig escoltar a les notícies la llei del Parlament Uruguaià per l’adopció dels infants per parelles homosexuals!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pel món per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent