Farta de trastos
Ara que m’he d’enfrontar a una de les preguntes que més poc m’agraden de l’any (el ‘què vols de regal?’) me n’adone no només de què no hi ha res que realment em faça falta, sinó que a més tinc un fum de coses a casa que em sobren.
I mira que havent fent un trasllat fa menys d’un any me’n vaig deixar moltes pel camí. Però tot i així, tinc, per exemple, un carregador de mòbil per al cotxe, per un model de mòbil que ja no tinc, i sense haver tingut mai cotxe.
Això, i jocs de la Play Station 2, tot i que ja no tinc la consola, i una pistola també de PS2 que només funciona amb teles de tub (i no amb les planes). Llibres: de lectura, d’assaig o per aprendre llengües (anglés, francés, alemany…). Discmans. No un, no, dos. Ves a saber com van arribar ací. Tot això, només el que em ve al cap sense moure’m de davant de la pantalla de l’ordenata. Si em pose a rebolicar caixons, segur que ixen més coses.
I la cosa està en què no sé què fer-ne. De vegades pense que a una botiga d’aquestes de segona mà potser em donaria alguna cosa. Si més no, pels trastos electrònics. (Algú ho ha provat? Val la pena?). La gràcia seria trobar algú proper que ho poguera aprofitar. Però, ai, està complicat això, perquè tots tenim de tot i posats a tiar, ho volem novet i embolicat…
(En el que portem d’any he aconseguit nous propietaris -noves propietàries, de fet- per dues CPUs, un portàtil vell, una traductora automàtica de butxaca… I continue tenint trastos. És com si no s’acabaren mai!).
una volta que jo em queixava d’un problema paregut em van aconsellar la campanya mierdas las justas…
Jo vaig dur una vegada un aparell elèctric a un Cash converters. Ho valoren mirant el preu per internet i et donen la meitat del valor que li donen, així que per un discman, com que ja no se’n fan servir, igual et donen 5 euros.
El millor ésdur-ho a un mercat d’intercanvi d’aquests que es fan, i si tu no hi vols anar segur que hi ha llocs on es poden dur. Al barri de Gràcia organitzen un mercadillo d’aquests, potser tenen una seu (una associació de veïns, p. ex.) que ho recull. I si no, el millor mètode: deixar-ho al carrer, a fora del contenidor, amb un cartellet que digui “funciona”. Jo ho he fet i en cinc minuts desapareix.
A mi m’ha passat alguna vegada, que buscant una habitació zen, he començat a recopilar i llençar. I no importa les voltes que ho faces: sempre trobes alguna cosa que s’ha de tirar. Per als trastos reciclables -caixes, paper, plàstic, etc- encara; però les maquinetes… jo n’he tirat alguna volta a algun punt net, sense tindre molt clar com de net era allò de deixar-ho allà. Però el vigilant del punt net em va dir que moltes voltes va gent que sempre hi ha qui troba alguna cosa d’informàtica -o del que siga- aprofitable. I que al capdavall, allò del punt net acaba sent una mena de punt d’intercanvi -tipo bookcrossing-.
http://www.nolotiro.es
http://www.loregalo.es
Per si tens ganes de passejar el diumenge:
http://espaipaisvalencia.org/node/1069
Jo hauria d’anar però per això prèviament hauria de saber de què em vull desfer. De vegades pense que tinc síndrome de Diògenes, perquè acumule…ufff, no vull ni pensar-ho.
Salut!