Apòstata desficiosa

Primera conclusió: estic cansadíssima. Han estat quatre dies de no parar, anar amunt i avall, dormir poc i menjar fora d’hores, però m’ho he passat molt bé. He estat al Village, he tornat a veure alguns dels xiquets de l’associació de famílies lesbianes i gais (estan a punt de fer-me tieta honorífica de tota la canalla), he vist i he fet fotos a la competició de balls de saló (he de reconèixer que impacta, per falta de costum) i no m’he perdut ni una festa (jo! que no sóc gens festera).

Però el millor ha estat conèixer nova gent, estar amb persones diferents, l’ambient entre les voluntàries (i entre els voluntaris també)… Falta veure si aquestes noves coneixences tindran algun tipus de continuïtat o s’esvairan de manera immediata. De moment, però, que me quiten lo bailao, que diuen els castellans.